La Diputació de València estudiarà ajudar a AVA en l'adequació de la finca Sinyent de Polinyà com a centre d'estudis agrícoles
La Diputació de València torna a demostrar la seua implicació amb els agricultors valencians, en una setmana en la qual el president, Vicent Mompó, i la vicepresidenta primera, Natàlia Enguix, han mantingut diferents reunions amb els responsables d’AVA-ASAJA per a ajudar a trobar solucions als problemes del camp, cas de la millora de camins rurals, els robatoris, el control dels porcs senglars i la formació en matèria agrària.
En este últim àmbit, el formatiu, es va centrar la trobada entre la vicepresidenta Enguix i el secretari general d’AVA, Juan Salvador Torres, qui va acudir a la Diputació acompanyat per José Sánchez, del departament d'Innovació de l'ens agrari, i Ignacio Matoses, arquitecte redactor del projecte de rehabilitació de la finca Sinyent, edifici del segle XV localitzat a Polinyà del Xúquer, per al qual AVA planteja nous usos educatius i culturals.
L'organització agrària sol·licita l'ajuda de la Diputació per a continuar executant el pla director del projecte, la primera fase del qual va quedar completada amb la instal·lació d'una nova coberta i la reforma d'una porta gran de l'ala est. “Estudiarem les vies possibles de col·laboració amb AVA en un projecte que és doblement interessant, ja que es tracta de conservar un edifici emblemàtic i de gran valor patrimonial, que a més volen usar per a la transferència tecnològica i com a centre d'estudis agrícoles”, explica Enguix.
En opinió de la vicepresidenta, “este tipus d'actuacions són molt necessàries per a mantindre en el millor estat el nostre patrimoni, però és que a més, en el cas d'esta finca del segle XV, està integrada en el paisatge, envoltada d'hectàrees de cultius i en un entorn agrícola que és de gran importància per al territori”. Per tot això, “la Diputació analitzarà junt amb els tècnics la viabilitat d'ajudar en eixe procés de rehabilitació que està ja en marxa”, ha assenyalat Natàlia Enguix.
L'edificació, en la qual la Diputació va invertir fa anys uns 100.000 euros en la instal·lació d'una antiga coberta metàl·lica, pretén ser usada “per a transferència de tecnologia, com a museu etnològic de cultiu, per a oficines i com a espai d'estudis agrícoles, visites escolars i de realització de tesi per part d'estudiants universitaris”, explica el secretari general d’AVA, Juan Salvador Torres.
Pla director
La casa del Lloch de Sinyent compta en l'actualitat amb un pla director, que és la ferramenta més adequada per a la gestió del procés de conservació dels importants valors patrimonials i culturals que atresora este conjunt arquitectònic de diferents èpoques. El document es redacta després de l'estudi exhaustiu del monument o conjunt en tots les seus vessants: històrica, social, material, constructiva, paisatgística i funcional.
L'edificació té el seu origen en el segle XIII i és un dels monuments de major valor i singularitat de la Ribera. Per moments, el conjunt va córrer perill de desaparició en descurar-se la seua conservació, una situació corregida amb el pla director. L'immoble es troba immers en un procés de recuperació a través de les diferents intervencions dutes a terme en els últims anys.
Reunió amb Mompó i Mascarell
Precisament, AVA-ASAJA també va mantindre ahir una reunió amb el president de la Diputació Provincial de València, Vicente Mompó, i el diputat de Medi Ambient, Avelino Mascarell, a fi de buscar solucions als problemes diaris als quals s'enfronten els agricultors i ramaders. Així, Mompó va analitzar les múltiples propostes de l'organització professional agrària en matèries tan preocupants per al sector com són el control de senglars, la millora dels camins rurals, la lluita contra els robatoris i la formació agrària.
En relació amb la superpoblació de fauna salvatge, especialment del senglar, que en l'últim any va ocasionar 50 milions de pèrdues en el sector agrari valencià, l'entitat presidida per Cristóbal Aguado va plantejar als representants de la Diputació mesures de suport per a finançar captures de senglars, a través de la Federació de Caça, habilitar contenidors per a deposicions dels cadàvers i transportar els mateixos a les zones que es consideren.
Una de les línies d'actuació de la Diputació quant a mobilitat està sent la intervenció en camins rurals de titularitat municipal que utilitzen habitualment els veïns dels municipis en general, i els agricultors en particular. Atés que els ajuntaments, en la immensa majoria dels casos, no poden afrontar la despesa que suposa condicionar-los per part dels vehicles, l'àrea de Carreteres de la Diputació ha posat en marxa un el Pla de Camins d'Interés Territorial per a convertir-los en vies segures per als usuaris de vehicles.
L'organització agrària va sol·licitar durant la reunió un suport decidit als ajuntaments per a aplicar una sèrie de mesures que frenen els robatoris agraris, els quals en 2023 van representar unes pèrdues superiors als 30 milions, un 20% més respecte a l'any anterior. Entre les propostes destaquen la posada en marxa de patrulles rurals, habilitar càmeres de videovigilància desincentivadoras en punts determinats, ús de drons, vigilància especial a les portes dels punts de recepció de mercaderies suposadament robades, etc.
Respecte a la formació, fa deu anys la Diputació de València va finançar molts cursos per a obtindre el carnet d'usuari professional de productes fitosanitaris, una acreditació necessària per a comprar i emprar aquest tipus de substàncies contra les plagues i malalties dels cultius. Com aquest carnet caduca als deu anys, AVA-ASAJA va sol·licitar a la Diputació que tornara a finançar aquest curs, en aquesta ocasió només de renovació, per a atendre l'elevada demanda de carnets que es preveu en els pròxims mesos.
Finalment, l'associació, que desenvolupa el centre d'experimentació agrària i transferència tecnològica Finca Sinyent, a Polinyà de Xúquer, va proposar un conveni de col·laboració amb l'Escola de Capatassos Agrícoles de Catarroja, institut de formació professional agrària pertanyent a la Diputació de València, a fi de facilitar alumnes en pràctiques i cursos d'especialització en la referida Finca Sinyent, la qual cosa redundaria en una millor transició de l'aula al sector agrari.
