Els productors valencians de garrofó volen crear una marca de qualitat per a dignificar este producte autòcton
El membre de la Asociación Valenciana de Agricultores (AVA-ASAJA) i propietari de L’Horteta de Greta, David Bosch Langa, ha sigut elegit nou president de la Associació de Productors del Garrofó Valencià, una entitat creada en 2019 amb la finalitat d'agrupar els llauradors de la Comunitat Valenciana que aposten per aquesta lleguminosa autòctona i de posar en marxa una marca de qualitat.
Aquest jove llaurador relleva en el càrrec a Toni Montoliu, el famós llaurador i gerent de la Barraca de Montoliu de Meliana, que passa a ser vocal. La junta directiva també està composta per Regina Monsalve –presidenta del Col·legi d'Enginyers Tècnics Agrícoles de València i Castelló (COITAVC)–, Salvador Soler –professor de Biotecnologia de la Universitat Politècnica de València (UPV)–, Ángela Gimeno i Félix Gimeno (Generalitat Valenciana).
El primer objectiu que planteja David Bosch en aquesta nova etapa és aprofundir en l'estudi, la caracterització i la divulgació de les tres principals varietats autòctones del garrofó: pintat (pigmentat de roig-morat), de la cella (amb marques en un sol costat) i ull de perdiu (dit així perquè popularment es diu que s'assembla als ulls d'una perdiu).
A través d'aquest treball de promoció, en el qual ja està col·laborant l'Estació Experimental Agrària de Carcaixent, l'Institut Valencià d'Investigacions Agràries (IVIA) i la UPV, l'associació pretén posar en valor les qualitats organolèptiques d'aquestes varietats enfront del garrofó més consumit que arriba congelat des de països tercers com el Perú, l'Equador o L'Índia, el qual es caracteritza per una textura més arenosa i un sabor menys intens.
Una altra fi del col·lectiu radica en crear una marca de qualitat, i posteriorment una Denominació d'Origen Comunitat Valenciana, a fi de dignificar aquest producte autòcton i facilitar als consumidors la seua identificació en els lineals dels punts de venda.
El garrofó valencià ha reduït més d'un 75% la superfície cultivada en els últims temps a causa de les dificultats per a competir per costos amb les importacions foranes i de les elevades exigències que requereix el cultiu. Per això, llauradors, cuiners i persones preocupades per la pèrdua d'aquesta llegum han decidit impulsar aquesta iniciativa de caràcter promocional i divulgatiu.
