Fisabio participa en un estudi que analitza la presència de microplàstics en begudes envasades
Un estudi dut a terme per l’Àrea d’Investigació en Seguretat Alimentària de la Fundació per al Foment de la Investigació Sanitària i Biomèdica de la Comunitat Valenciana (Fisabio) de la Conselleria de Sanitat i el Grup d’Investigació en Química Analítica Aplicada (AChem) de la Universitat de La Laguna, que forma part de l’Institut Universitari de Malalties Tropicals i Salut Pública de Canàries, ha revelat la presència de microplàstics i altres partícules antropogèniques en begudes envasades consumides habitualment per la població espanyola.
En este context es consideren partícules antropogèniques, a més dels microplàstics, les partícules d’origen manufacturat que poden tindre un origen natural (com és el cas del cotó o el lli) o aquelles a les quals se’ls afigen determinats additius per a millorar les seues propietats o donar-los color.
En este estudi, que s’ha publicat en la revista Food Chemistry, s’han analitzat un total de 73 mostres de begudes, incloent-hi aigua, cervesa, vi, refrescos, sucs, preparats de te i begudes energètiques i isotòniques envasades en botelles de plàstic, vidre, llandes i brics. En estes s’han identificat un total de 1.521 micropartícules d’origen antropogènic, amb una concentració mitjana de 42 ítems/L.
Entre estes partícules s’inclouen tant microplàstics de diferents mides, formes, colors i composició química com partícules cel·lulòsiques naturals (cotó, lli) i semisintètiques (raió, viscosa).
En les mostres d’aigua analitzades s’ha trobat la menor concentració de partícules (7,2 partícules/L), mentres que les mostres de cervesa presenten els valors més alts (amb fins a 95,5 partícules/L). A més, s’ha observat que les fibres són la forma predominant en tots els casos, i representen el 82 % del total. Quant a la coloració, les partícules incolores o blanques són les més comunes, seguides per les de color blau i roig.
Pel que fa a la composició, els resultats obtinguts mostren que les partícules de naturalesa cel·lulòsica van ser les identificades més freqüentment en les mostres analitzades (entre un 78 i 86 %, depenent del tipus de beguda), moltes de les quals presentaven coloració. A més d’estes, també es van identificar partícules 100 % sintètiques (microplàstics) de polièster, polietilé, polipropilé, poliamida i poliuretà, entre altres materials polimèrics, que constituïen entre el 14 i el 22 % del total de partícules.
Exposició per l’alimentació
Els resultats obtinguts per este estudi, units al consum generalitzat de begudes envasades, posen de manifest l’exposició de l’ésser humà a esta mena de micropartícules a través de l’alimentació. La gran majoria de les begudes solen ser filtrades abans del seu envasament, però podria estar tenint lloc algun tipus de contaminació addicional que a priori no s’estaria tenint en compte i que resulta important identificar i eliminar. Durant els últims anys, el nombre d’estudis que han reportat la presència de microplàstics en aliments com el marisc, l’arròs, la sal, la mel o el sucre, a més de les aigües embotellades, cerveses i refrescos, ha anat en augment.
L’exposició a estes micropartícules pot suposar riscos per a la salut de l’ésser humà que encara es desconeixen. “Seria interessant aprofundir en estudis on s’investiguen els microplàstics ampliant el tipus de mostres alimentàries i ambientals, així com fer avaluacions del risc d’estes substàncies desenvolupant estratègies que es puguen transferir a futures regulacions amb la finalitat de protegir la salut de la població”, ha explicat la doctora Clara Coscollá Raga, cap de l’Àrea d’Investigació en Seguretat Alimentària de Fisabio-Salut Pública.
