Un compost patentat pel CSIC i la UPV redueix l’impacte de la sequera i millora la productivitat en plantes de tomaca
Les plantes de tomaca emeten una aroma per a resistir els atacs dels bacteris. Aquesta aroma (o compost volàtil) es denomina butanoato de hexenilo (HB). Un equip de l’Institut de Biologia Molecular i Cel·lular de Plantes (IBMCP), centre mixt del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) i la Universitat Politècnica de València (UPV), ha descobert que el seu mode d’acció és nou, perquè funciona de manera independent a la clàssica hormona que participa en el procés del tancament estomàtic (l’àcid abscísico). D’aquesta manera, resulta clau per a protegir les plantes enfront d’amenaces com la sequera o diferents patologies que poden arribar a posar en risc els cultius. El treball ha sigut publicat en la revista Horticulture Research, del grup Nature.
“Tenint en compte la importància que el control estomàtic té sobre els estressos hídrics, els tractaments amb HB alleugen la simptomatologia causada per la sequera i milloren la productivitat dels cultius com la tomaca. Així, en el context de sequera greu que actualment estem vivint a Espanya, el desenvolupament d’aquesta mena de compostos suposa un gran avanç per a fer front a aquesta situació”, destaca Purificación Lisón, investigadora de l’IBMCP i professora del Departament de Biotecnologia de l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Agronòmica i del Medi natural (ETSIAMN) de la UPV.
Entre altres avantatges, l’equip del CSIC i la UPV destaca que el compost HB permet la resistència a malalties la via d’entrada de les quals són els estomes. En el cas de la tomaca, la seua aplicació permet protegir-li enfront de Pseudomonas syringae, un bacteri que provoca grans danys, sobretot en condicions climàtiques de fred i humitat, arribant a impedir que el fruit siga apte per a la seua comercialització.
Ademés, l’equip de l’IBMCP també ha comprovat la seua utilitat en altres cultius com la creïlla, a la qual confereix més resistència davant Phytophthora infestans, un paràsit que produeix una malaltia coneguda com a fumall tardà o míldiu i que provoca grans pèrdues.
Per a l’estudi del mode d’acció del compost HB, l’equip de l’IBMCP va dur a terme diferents estratègies: genètiques, mitjançant l’ús de mutants de biosíntesis en determinades molècules; farmacològiques, amb tractaments exògens amb inhibidors dels possibles processos implicats; mitjançant anàlisi per a la detecció de fosforilacions; i transcriptòmiques, emprant les noves tècniques de seqüenciació massiva (RNAseq) que permeten entendre els mecanismes de reprogramació de les plantes tractades en termes de mRNAs.
“Els nostres resultats avalen l’ús del HB com un compost natural bioactiu per a una agricultura més sostenible. Actualment, no existeixen productes alternatius en el mercat amb la capacitat per a produir el tancament estomàtic”, afig Mª. Pilar López Gresa, investigadora també de l’IBMCP (CSIC-UPV) i professora del Departament de Biotecnologia de l’ETSIAMN-UPV.
Pel fet que el tancament estomàtic participa en una gran quantitat de processos en la planta, a més de la seua aplicació per a fer front a la sequera i bacteris o paràsits, l’equip de l’IBMCP estudia nous usos del HB com, per exemple, la sincronització de la floració, la inducció de la floració i quallat, així com l’avançament de la maduració.
El compost HB va ser patentat l’any 2018 pel CSIC i la UPV i llicenciat per l’empresa Químicas Meristem SL.
