Compromís denuncia que la CHX va tardar més de mig any en fer una visita a Sant Rafel del Riu pels canons anticalamarsa
La Confederació Hidrogràfica del Xúquer (CHX) va tardar 232 dies a realitzar una visita de camp a la finca de Sant Rafel del Riu (Baix Maestrat) on estan situats dos canons d'ona de xoc anticalamarsa després que l'1 de juny de 2021 l'ajuntament de la localitat sol·licitara a l'organisme de conca un informe sobre els requisits legals d'aquesta classe d'instal·lacions per a combatre la calamarsa. Va ser finalment el 19 de gener de 2022 quan els tècnics “van constatar l'existència d'aquestes instal·lacions” i que “no disposen d'expedient d'autorització obert per part del seu titular, sobre la base de l'article 3 del text refós de la Llei d'Aigües i del Domini Públic Hidràulic”
Compromís va demanar de manera oficial al Govern, a la fi de l'agost passat, informació sobre les autoritzacions emeses per a permetre l'ús de sistemes anticalamarsa, en entendre que els impactes sobre la fauna, soroll al qual són sotmesos els veïns a qualsevol hora del dia i canvi en el cicle natural de l'aigua i en les tempestes de la zona havien de comptar amb alguna autorització. Mulet ha assenyalat que amb aquests primers lliuraments de documentació “es constata el descontrol en els cels i la desgana existent en els organismes de conca per fer complir la llei d'una forma efectiva, real i immediata davant activitats tan molestes i clarament il·legals de manipulació del cicle natural de l'aigua. Un escrit d'un ajuntament xicotet no pot tardar 232 dies a realitzar-se. Això demostra un mal funcionament del control de l'Administració, falta d'eficàcia i interés pel canvi climàtic i les seues repercussions, malgrat estar immersos en una emergència climàtica”, assenyala el portaveu de Compromís, Carles Mulet.
Els veïns van realitzar durant el mes de setembre una campanya de recollida de signatures demanant la retirada i els ajuntaments com el d'Ulldecona (Tarragona) van denunciar la situació a través de les seues autoritats i forces policials pròpies.
Altres casos coneguts
Arran d'aquesta denúncia política de la coalició, es van conéixer altres casos d'aquesta classe d'instal·lacions a Catalunya, Aragó i a la província de València, en municipis com Gavarda (Ribera Alta). Respecte aquest últim cas, va ser la CHX qui “a causa de l'existència de diverses informacions en premsa i preguntes parlamentàries … el Servei de Policia d'Aigües i Llits Públics realitza visita de camp, constatant l'existència d'aquestes instal·lacions” i que “no disposen d'expedient d'autorització obert per part del seu titular”. Novament la CHJ incoa procediment sancionador, insta la retirada de les instal·lacions i decideix “no valorar danys al Domini Públic Hidràulic”, segons consta entre els documents de la resposta parlamentària a Compromís. Mulet ha assenyalat que “si bé l'actuació de l'organisme de conca arriba, encara que molt tard és per l'existència de denúncies veïnals i l'acció política” i ha urgit a les autoritats a “promoure nova normativa que aborde amb la serietat i el rigor que mereix la qüestió davant aquests intents de manipulació a la carta del cicle de l'aigua i que els infractors siguen castigats, sense deixar marges a la discrecionalitat o lliure interpretació de les existents com sostenien els propietaris d'aquestes instal·lacions”.
