Opinió: Urgències de l'economia agrària valenciana
Les parcel·les o camps -com diguem nosaltres- de poca superfície típiques en l'agricultura valenciana són associades a la poca dimensió habitual en la propietat de la terra. Així, fa deu anys, les explotacions de menys d’una hectàrea suposaven prop del 30% de totes les explotacions i les de menys de cinc hectàrees s’acostaven al 80%.
Els costos de producció d’aquestes parcel·les són proporcionalment més elevats que les de gran grandària i, encara més, quan es troben en llocs distints.
Açò és aplicable a cultius com cítrics, caqui, magranes...Tant aquesta dispersió com la diversitat varietal en el cas dels cítrics fan que la maquinària agrícola i els operaris ocupen molt de temps improductiu, el transport i la recolecció tampoc poden aprofitar les economies d'escala d'una major dimensió. Finalment, el coneixement agrícola expert és cada vegada més especialitzat i la poca dimensió és un obstacle per a la seua aplicació; el cost de l’assessorament agrícola és el mateix per a una parcel.la reduïda que per a una gran. És crucial dir que l’evolució econòmica i tecnològica eixamplarà molt aquesta diferència de costos. A més d’això, l’envelliment de la població agrícola requereix més mecanització per a compensar l’escassetat de mà d’obra. Només cal vore que quan més reduïdes són les parcel·les més freqüent és l’abandonament.
Necessitem superfícies més grans en el camp valencià
La conclusió clara és que són necessàries superfícies més grans. Açò no porta a dir que calen extensions enormes de centenars d’hectàrees dedicades a un cultiu. El que veiem arreu del nostre territori són explotacions cultivades d'algunes hectàrees que són eficients.
Segons les estadístiques hi ha una certa tendència de les propietats mitjanes a augmentar la dimensió de les seues explotacions. Però comprar parcel·les contigües és una tendència molt limitada perquè a la inversió en la compra se suma la incertesa en la rendibilitat del cultiu. Per això una alternativa és agrupar parcel·les per a fer el mateix cultiu de forma que es reduirien costos, milloraria la productivitat i proporcionaria un poder negociador pel que fa a la venda del producte.
Una alternativa és agrupar parcel·les per a fer el mateix cultiu
La Llei d'Estructures Agràries de la Generalitat (Llei 5/2019 de 28 de febrer) preveu facilitar aquest objectiu de distintes formes i amb incentius, però el determinant són les decisions dels agricultors, els quals -ho sàpiguen o no- són empresaris amb tot el que implica d’aprenentatge, risc...Convé advertir que les accions per a augmentar l’eficiència productiva no es poden condicionar a les millores en la comercialització, han de ser accions simultànies.
Com en l’evolució de l'economia agrícola conflueixen -a més de l’inevitable atzar- decisions públiques i privades ocorre que els efectes negatius dels propis dèficits productius i organitzatius amb molta lleugeresa es responsabilitzen als poders públics (“la culpa és dels altres”). L'anterior no lleva que actuacions públiques -com la forma d’alguns acords comercials de la UE amb tercers- hagen afectat adversament les nostres exportacions, per posar un exemple.
Són els agricultors els qui han d’organitzar la producció i la comercialització. Com ara, el que una cooperativa no funcione com cal no és responsabilitat dels governs, és assumpte dels socis. Per a augmentar la superfície, les cooperatives són adients -però hi ha altres alternatives- donada la proximitat de les parcel·les dels socis cooperatius.
Són els agricultors qui han d’organitzar la producció i la comercialització i el que una cooperativa no funcione és assumpte dels socis
Aquesta anàlisi és una generalització sabent que hi ha una diversitat de propietaris amb situacions financeres, interessos, coneixements...molt distints. Moltíssimes explotacions d’aquesta classe seran inviables i, per tant, implicaran una pèrdua de valor del patrimoni dels propietaris. Deixar indefinidament les coses per al futur és també una decisió, en aquest cas amb més risc que les decisions basades en coneixements, tecnologia i informació.
Adrià Girbés Masià. Economista. Catedràtic d'Organització i Gestió Comercial
